
Fosqueja a quarts de sis,
es fa tan curt el dia!
No seu ningú al pedrís
i el darrer mes expia.
Una capa de fred
estremeix la natura,
deixa anar un aliret
i de cop tot s'atura.
Bloquejant els sentits
gripaus i sargantanes,
immòbils, abaltits,
cataus plens de nirvanes.

Esquirols i formigues
menjant dels magatzems;
atents a les intrigues,
vigileu, Polifems!

Cargols encapsulats,
marietes, on sou?
eriçons enroscats,
repòs, ningú no es mou.
Erugues arrupides,
reunió a la talpera;
les vides esculpides
sotmeses a l'espera.

I quan tot és hivern,
enmig de la gelor,
mentre el son sembla etern,
punts vermells de calor.

Marfulls ensafranats,
amb blanques eclosions;
rosers engalanats
de rojos gavarrons.
Baies de galzeran,
de gaultèria, de grèvol;i un pit-roig pellucant
s'aproxima benèvol.
Fruits de l'heura espinosa,
llumins d'una enfilada
elegant i airosa,
arbre amunt arrapada.

I l'engranatge avança
absolut i silent,
bufen vents de mudança?
l'esclat és imminent.
No és perpètua la nit,
ni el plor d'una mare;
l'alè rejovenit
em colpirà encara.
4 comentaris:
M'agrada molt aquest poema, hauré de buscar algunes paraules al diccionari!
Diec2 anirà de meravella!
Petonet!!!!!
És molt maco i descriu molt bé l'hivern.
Jo, com tots els éssers vius arrupits, també espero l'arribada de la primavera!!!
No falta gaire, ja somriuen ametllers i mimoses!!!
Publica un comentari a l'entrada