La pastanaga borda

Passejant pel camp, en ple mes d'agost, podem contemplar la pastanaga borda que floreix pels marges dels camins o pels prats. 

Un munt d'umbrel·les blanques destaquen com delicats cercles de ganxet d'entre 5 a 10 cm de diàmetre. Són planes i estan coronades per una multitud de petites flors blanques de pètals asimètrics, més grans com més a l'exterior estan, i més petits a mida que s'acosten al centre, on sol haver-hi una única flor negra, estèril, que simula un insecte per atreure els seus companys. 

Cap al tard, en fer-se fosc, les umbrel·les s'inclinen cap al terra, evitant que les flors es mullin per la rosada o la pluja. Tota la planta està coberta per una pil·lositat, una mica aspra al tacte. Les tiges, primes i rectes, poden arribar a fer 1m d'alçada, i les fulles estan molt dividides.  

Quan fructifica, els radis de l'umbrel·la s'ajunten i es tanca en forma de niu. Els fruits estan recoberts d'agullons per enganxar-se al pèl dels mamífers i afavorir la disseminació. 

Si es comprimeix el fruit amb els dits, es desprèn la flaire de l'oli essencial volàtil que conté. 

A l'hivern, la pastanaga borda s'asseca completament i només queda l'arrel una mica engruixida i de color blanc. Si la pelem amb l'ungla sentirem la inconfusible olor de pastanaga. 

El seu nom científic és Daucus carota subsp. carota. La varietat Daucus carota subsp. sativus és la pastanaga cultivada que es menja com a aliment.

Sembrant les llavors de la varietat silvestre en una horta llaurada i tornant a sembrar les llavors que produeix, en pocs anys tindrem unes arrels de pastanaga borda saboroses i suculentes iguals a les que comprem al mercat.

PROPIETATS
Tradicionalment, s'aprofiten les flors, l'arrel i els fruits de la pastanaga borda per alleugir diferents afeccions.

-Flors: per estroncar la diarrea i per curar afeccions hepàtiques es prenen en infusió. També, amb la infusió es fan banys per a les hemorroides.

-Arrel: és diurètica; es pren en infusió: 30 g per litre d'aigua, tres vegades al dia després dels àpats. També es pot torrar i moldre per substituir el cafè.

-Fruits: són diurètics; infusió d'una culleradeta per tassa. L'oli essencial dels fruits s'usa per a l'acne, els èczemes i les llagues; i també és un depuratiu i regenerador hepàtic.

Segons el botànic i herbolari James A. Duke, la pastanaga borda està carregada de components químics sorprenents que li atorguen un munt de propietats: analgèsica, antiartrítica, antiinflamatòria, antioxidant, remineralitzat, etc. Els estudis en curs estan demostrant que aquesta planta és realment valuosa i es pot considerar un superaliment.

Cal no confondre aquesta planta amb la seva cosina, la cicuta. Observeu que les tiges de la pastanaga borda sempre tenen petits pèls.

La cúrcuma, poderosa pols ataronjada

Descripció

La cúrcuma (Curcuma longa) és una planta perenne procedent de l'Índia, amb rizomes cilíndrics i aromàtics de color groc ataronjat, dels quals s'obté la preuada espècia. 

El component actiu de la cúrcuma és la curcumina, responsable del peculiar color groc ataronjat.

Ús tradicional

S'utilitza com a condiment (és el principal component del curri) i com a colorant alimentari, per això també se l'anomena safrà de les índies.

Tradicionalment se li han atribuït diferents propietats:

- Acció sobre la vesícula biliar,

- Estimulant de la gana,

- Tractament d'úlceres pèptiques,

- Antiinflamatòria en malalties reumàtiques

- Altres: dolors menstruals, diarrea, epilèpsia i problemes dermatològics.

En medicina ayurvèdica s'utilitza per al guariment de ferides i en el tractament de malestar gastrointestinal i dolor articular.

Acció farmacològica

La major part dels efectes farmacològics demostrats per a la cúrcuma s'atribueixen a la presència dels curcuminoides, principalment curcumina, i a l'oli essencial.

La curcumina posseeix diferents capacitats, totes elles verificades experimentalment:

- Antioxidant i captadora de radicals lliures.

- Antiinflamatòria. L'activitat antioxidant contribueix a l'eficàcia antiinflamtòria. Administrada en dosis de 2 g/dia durant sis setmanes, ha reduït la simptomatologia d'artrosis de genoll, amb eficàcia similar a l'ibuprofè.

- Antibacteriana, antiviral i antifúngica.

- Anticancerígena, especialment en processos relacionats amb l'aparell digestiu.

- Antidiabètica. L'administració de 6 g de cúrcuma incrementa la secreció d'insulina,

- Sobre el sistema nerviós central, la curcumina ha demostrat activitat neuroprotectora, anticonvulsionant, antidepressiva, antiestrès i ansiolítica.

Els estudis realitzats en humans, indiquen una bona tolerabilitat, tot i que la biodisponibilitat de la curcumina sembla estar limitada degut a la ràpida eliminació.

Posologia/Instruccions d'ús

L'Agència Europea del Medicament (EMA) recomana per adults i gent gran, prendre les següents quantitats per via oral:

- En pols: 1,5-3 g/dia

- Infusió: 0,5-1 g/dia

- Tintura (1:10,etanol 70% v/v): 0,5-1 mL, 3 vegades al dia

- Tintura (1:5, etanol 70% v/v): 10 mL un cop al dia o 5 mL en 60 mL d'aigua 3 cops al dia.

- Extracte sec (13-25: 1, etanol 96% v/v): 80-160 mg/dia equivalents a 1,5-3 g, repartit entre 2 a 5 dosis.

- Extracte sec (5,5-6,5:1, etanol 50% v/v): 100-200 mg, 2 vegades al dia.

Contraindicacions

Obstrucció del conductes biliars, colangitis, càlculs i altres alteracions biliars. Experiments in vitro han mostrat una interacció potencial amb warfarina, tanmateix, no té rellevància clínica.

Efectes secundaris

Sequedat de boca, flatulència i irritació gàstrica. En persones susceptibles, pot incrementar el risc de litasis renals.

Precaucions

Els curcuminoides presenten una acció citostàtica in vitro i es considera que un ús continuat podria produir problemes gàstrics.

Interaccions

No s'han descrit.

Curiositats

Les propietats de la cúrcuma van ser utilitzades per primera vegada a l'Índia entre 610 a. C. i 320 a. C. En aquella època s'utilitzava com a colorant per a la llana. Al llarg de la història s'ha fet servir per acolorir parts del cos, però el seu ús més estès ha estat el de colorant tèxtil. S'usa per tenyir cotó, llana, seda, cuir, paper, laques. vernís, ceres, tints, etc.

Cosmètics naturals per a nadons

La pell del nounat té una capa protectora natural que recobreix tot el seu cos, de color blanquinosa, una mica greixosa, anomenada vèrnix caseosa o untet sebaci, que s'elimina espontàniament. Aquesta pel·lícula protegia el fetus de la humitat del líquid amniòtic, dels possibles fregaments i dels bacteris.

En néixer, molts pediatres recomanen no utilitzar sabons; el producte més adequat per al nounat és l'aigua sola. S'aconsella no netejar amb sabó aquesta capa protectora, utilitzar aigua tèbia i amb molt de compte, fer un massatge perquè el vèrnix es vagi absorbint.


Com que la pell del nadó és molt fina, sensible i permeable a qualsevol substància química, caldrà anar introduint molt a poc a poc els productes cosmètics passat el primer mes de vida. 

A mesura que el bebè va creixent necessitarà productes específics i naturals, sempre utilitzant-ne la mínima quantitat:

Sabons i gels de bany:
Per netejar la cara, les mans i la zona del culet. El bany diari no està recomanat, almenys durant el primer mes de vida; es farà dos o tres cops per setmana.
A partir de l'any, si es desitja un bany aromàtic, es poden afegir unes gotetes d'oli de lavanda dins l'aigua.

Punts a tenir en compte:
- Que tingui un Ph neutre (7)
- Que contingui components hidratants: oli d'oliva, de coco, d'alvocat...
- Que inclogui extractes de calèndula o camamilla per suavitzar i calmar la pell.
- Que no sigui antisèptics, ja que poden agredir la pell del bebè.
- Que no contingui fragàncies o colorants artificials.
- Que no contingui conservants irritants o al·lergògens, com el quaternium 15, la imidazolidin urea o els parabens.
- Que en l'etiqueta no posi "no provoca llàgrimes" perquè això no vol dir que no piqui els ulls, sinó que es redueix la coïssor amb altres productes químics.

Xampú:
La majoria de bebès no necessiten aquest producte; n'hi haurà prou en passar una tovallola humida, en funció de la quantitat de cabell que tinguin. El xampú pot esperar fins que tenen un any de vida. 

Punts a tenir en compte:
- Que tingui agents hidratants (olis vegetals) i suavitzants (civada, camamilla, mucílags)
- Que no contingui fragàncies ni colorants artificials
- Que utilitzi conservants naturals: extractes de llavors de cítrics, fenoxietanol, vitamines A (retinil palmitat), C (àcid ascòrbic) i E (alfa-tocoferol).
- Que en la fórmula no inclogui trietanolamina (TEA) o dietanolamina (DEA)
- Alguns xampús poden portar un xic d'àcid salicílic per eliminar més fàcilment la crosta làctia.

Tovalloletes netejadores:
Només utilitzar-les de forma esporàdica. És molt millor fer servir una esponja o una tovallola de cotó humitejada amb aigua tèbia i esbandir bé.

Punts a tenir en compte:
- Que incloguin elements calmants, com l'àloe.
- Que no continguin alcohol, ni fragàncies.
- Que no continguin fenoxietanol.

Locions i olis hidratants:

Són útils quan la pell del bebè és especialment seca, i a partir del primer mes de vida.

Punts a tenir en compte:
- Que continguin extractes vegetals com: calèndula, camamilla, àloe; calmen i hidraten la pell.
- Evitar olis minerals, derivats del petroli, com la vaselina, que tapen els porus i irriten la pell.
- Que no contingui lanolina sense certificar lliure de pesticides.
- Que no tinguin fragàncies, colorants o conservants artificials.

Pólvores per a bebè:
Abans s'utilitzava pólvores de talc en cada canvi de bolquer; actualment estan en desús, ja que ressequen la pell i poden provocar problemes quan són inhalats.

Pomades per al canvi de bolquer:
S'utilitzen en cas que hi hagi irritació en la zona, per guarir la pell. Si la pell està sana, cal netejar amb aigua i deixar assecar a l'aire.

Punts a tenir en compte:
- Que contingui elements calmants i reparadors: calèndula, camamilla, oli d'ametlles, mantega de karité...
- Que estigui lliure de químics tòxics.

Locions micel·lars:
Serveixen per netejar sense necessitat d'esbandir. 

Punts a tenir en compte:
- Que continguin destil·lats florals.
- Que no incloguin fragàncies ni detergents (lauril sulfat sòdic)

CONCLUSIÓ
És important llegir l'etiqueta dels productes cosmètics per a bebès i encara que en aquesta hi figuri "hipoal·lergògen" només ens està indicant que té menys possiblitats de causar al·lèrgia, i no implica que sigui més suau que altres productes.

Els productes naturals que no contenen cap fragància (natural o no) són els més adequats.

El cor d'una flor

Enfocada cap al sol,

fent balandrim-balandram,

contemplo des del bressol

colors cúrcuma i aram

que il·luminen el gressol.

M’acotxen dits de calor,

gineceu, pòl·len i estam,

suau pell de préssec i cotó,

quan m'ordeixen el lligam
i em sento el cor d’una flor.

La calèndula

Calendula officinalis

El nom científic de la calèndula de jardí és Calendula officinalis L. 

La calèndula de camp, Calendula arvensis té les mateixes propietats, però és de mida més petita.

La paraula Calendula prové del llatí Calendas, que significa primer dia del mes i es refereix al fet que la planta floreix cada mes, fins i tot a l'hivern, si les temperatures no són massa baixes. 

Les flors es baden amb la sortida del sol i es clouen amb la posta. I durant el dia, el van seguint, igual que ho fan els gira-sols. Per això els romans l'anomenaven Solsequium, que vol dir segueix el sol.

Calendula arvensis

Si un dia ens llevem de bon matí i les flors de calèndula no s'han obert, podrem pronosticar que serà un dia plujós o amb molta humitat.

Propietats medicinals

Les flors de calèndula estan indicades en el tractament tòpic de les inflamacions de la pell i de les mucoses. Ajuda a la cicatrització de ferides i al tractament de contusions i cremades.

En cosmètica
L'extracte de calèndula confereix a les cremes, sabons o xampús, propietats antiinflamatòries i regeneradores. Molt adequada per a pells delicades i sensibles.
L'oli essencial s'utilitza en perfumeria.

A la cuina

Tant les fulles tendres com les flors són comestibles. Les fulles, en amanides, tenen un gust semblant a les fulles de dent de lleó. Les flors s'afegeixen a les amanides per donar un toc de color i sabor; també s'utilitzen com a condiment en sopes, cremes de verdures i pastissos.

Altres usos
Els pètals de la calèndula posseeixen un principi colorant que s'utilitza per tenyir la roba, o per tenyir el cabell de tons daurats. Aquesta coloració groguenca, havia servit per substituir i falsificar el safrà. Actualment s'empra en la indústria alimentària en la fabricació de galetes, caramels, licors i com a colorant natural de la mantega.

Xarop d'àloe

El xarop d'Aloe arborescens concentra les diferents propietats medicinals presents en la pell de l'àloe; i com que integra una gran concentració de principis actius, caldrà consumir-lo en petites quantitats: tres cullerades al dia. 

Ingredients:
- 3 fulles mitjanes d'Aloe arborescens.
- 1 Kg. de mel
- 1 a 3 cullerades de tintura de pròpolis (o de brandi).

Elaboració:
- Retireu amb un ganivet les espines laterals de les fulles d'Aloe arborescens; trossegeu les fulles i barregeu-les amb la resta d'ingredients.
- Tritureu-ho tot amb la batedora fins que adquireixi la textura de batut i les fulles quedin ben integrades en la mixtura.
- Repartiu el xarop en pots de vidre i deixeu-lo macerar 21 dies. Cal xarbotar la barreja un cop al dia. 
- Etiqueteu els pots i deseu-los en un lloc fresc i fosc.

Informació extreta de: M. Bueno. Cultiva tus remedios. Ed. Integral. 2012