LA PLANTA
La planta del safrà pertany a la família de les Iridaceae i a l'espècie Crocus satius L.
És un planta perenne, bulbosa, amb estructures aèries caduques. La flor lila surt d'octubre a novembre de la base de la planta, sense tija. L'estigma és d'un color vermell ataronjat i està dividit en tres estams. Els estigmes dessecats formaran l'apreciada espècia, una de les més valuoses del món.
Es tracta d'una planta d'origen desconegut, però introduïda a Europa i la conca mediterrània des d'Àsia Menor i conreada des de molt antic, tal i com ho demostra un fresc trobat recentment a l'illa grega de Santorini, datat cap al 1500 a C., on hi apareix representada una noia collint flors de safrà.
Les flors es cullen manualment i separar l'estigma de les flors també es fa a mà. Per obtenir 1 gram d'estams de safrà calen entre 150 i 160 flors.
ORIGEN I CULTURES
Es tracta d'una planta d'origen desconegut, però introduïda a Europa i la conca mediterrània des d'Àsia Menor i conreada des de molt antic, tal i com ho demostra un fresc trobat recentment a l'illa grega de Santorini, datat cap al 1500 a C., on hi apareix representada una noia collint flors de safrà.
El seu descobriment en Occident està marcat pels progressius desplaçaments dels pobles que, d'Est a Oest, conformaren la seqüència de les cultures de tota la conca mediterrània.
El safrà fou introduït pels àrabs a la Península Ibèrica, on es cultiva des del segle X. Els àrabs van estendre aquest cultiu en totes direccions, aprofitant la mítica “Ruta de la seda”, en les seves transaccions comercials amb Orient (l'Índia, Xina, Tailàndia).
El safrà fou introduït pels àrabs a la Península Ibèrica, on es cultiva des del segle X. Els àrabs van estendre aquest cultiu en totes direccions, aprofitant la mítica “Ruta de la seda”, en les seves transaccions comercials amb Orient (l'Índia, Xina, Tailàndia).
El safrà tan valorat per les seves propietats medicinals, aromàtiques i tintòrees ha estat vinculat a la història i als valors socioculturals de la humanitat, des de l’Edat de Bronze.
A l'Antic Egipte el safrà s'utilitzava com a pintura de les mortalles. En la literarura grega i romana es trobem nombroses referències a aquesta espècie molt valorada per les classe més altes de la societat com a tint per al cabell, perfum o colorant per a les robes més elegants.
Aquesta planta també ha estat objecte d'interès diví, arribant a categoria sagrada de l'Olimp, formant part ja de la Mitologia de l'Antiguitat Clàssica.
Tanmateix el seu ús més apreciat ha estat i és com a element gastronòmic.
En l’actualitat el major productor de safrà és Iran, seguit per Espanya i, en menor mesura pel Marroc, l'Índia i Grècia.
USOS
Popularment ha estat utilitzat com a: sedant, digestiu, regulador de la menstruació i per alleugerir l'asma; clandestinament es va utilitzat com a abortiu.
En la medicina tradicional persa, el safrà històricament va ser utilitzat per a la depressió, tot i que no existeix cap documentació basada en l'evidència d'aquest temps.
Actualment, a nivell experimental el safrà té una acció antioxidant, hepatoprotectora, neuroprotectora i oxigenant tisular.
S'han fet estudis clínics que evidencien l'eficàcia i la seguretat del safrà en els següents casos:
- depressió
- reducció del deteriorament cognitiu en la malaltia d'Alzheimer
- degeneració macular
- pèrdua de pes/menjar compulsivament
CONTRAINDICACIONS
No ha estat investigada la seguretat del safrà durant l'embaràs i la lactància.
PRECAUCIONS
La dosi màxima diària és de 1,5g. Dosis més elevades poden ser abortives. La dosi letal per a un adult és de 20g.
Extret de:
Floraiberica.net
Fitoteràpia.net
