Sota la closca

Fosqueja a quarts de sis,
es fa tan curt el dia!
No seu ningú al pedrís
i el darrer mes expia.

Una capa de fred
estremeix la natura,
deixa anar un aliret
i de cop tot s'atura.

Bloquejant els sentits
gripaus i sargantanes,
immòbils, abaltits,
cataus plens de nirvanes.

Esquirols i formigues
menjant dels magatzems;
atents a les intrigues,
vigileu, Polifems!


Cargols encapsulats,
marietes, on sou?
eriçons enroscats,
repòs, ningú no es mou.

Erugues arrupides,
reunió a la talpera;
les vides esculpides
sotmeses a l'espera.





I quan tot és hivern,                                   
enmig de la gelor,
mentre el son sembla etern,                       
punts vermells de calor.


Marfulls ensafranats,
amb blanques eclosions;
rosers engalanats
de rojos gavarrons.


Baies de galzeran,
de gaultèria, de grèvol;
i un pit-roig pellucant
s'aproxima benèvol.


Fruits de l'heura espinosa,
llumins d'una enfilada
elegant i airosa,
arbre amunt arrapada.


I l'engranatge avança
absolut i silent,
bufen vents de mudança?
l'esclat és imminent.

No és perpètua la nit,
ni el plor d'una mare;
l'alè rejovenit
em colpirà encara.