El saüquer

Sambucus nigra

El saüc o saüquer és un arbret caducifoli que pot arribar fins als 10 metres d'alçària. Les branques, sovint arquejades, tenen una medul·la molt desenvolupada a l'interior de les tiges joves. Amb flors blanques aromàtiques de cinc pètals, fruits negres, fulles fètides i escorça grisa, clivellada i amb protuberàncies, el saüquer és una planta prodigiosa; les seves virtuts són conegudes des del neolític. Conté principis actius que afavoreixen la sudoració, faciliten l'expulsió de la mucositat i ajuden a reduir la inflamació de les vies respiratòries, alleugen el mareig, el mal de cap, les diarrees, el mal de ventre, les tatxes, la irritació d'ulls...També serveix per desinfectar ferides i com a insecticida. 

Escorça de  saüquer

El seu nom científic és "Sambucus nigra L.". Hi ha qui creu que "Sambucus" ve del grec "Sambuke", flauta musical, feta a partir de les branques buides d'aquest arbre; i "nigra", del llatí, que significa negre, fent referència als fruits que són d'aquest color quan han madurat.

Les petites flors de color crema tenen una aroma captivadora; surten a la primavera agrupades en grans inflorescències que mesuren de 10 a 25 cm de diàmetre. La infusió de flors de saüc té propietats sudorífiques, és a dir, que faciliten l'expulsió de la suor i, per tant, s'utilitzen per alleujar refredats, grips, bronquitis, angines... i sempre que hi ha febre.
Amb les flors se'n pot fer refresc o bé xampanyet (vi blanc floral d'agulla). També són delicioses arrebossades amb una truita de farina; tant pot ser un plat salat com dolç.

Els seus fruits són comestibles i maduren a l'estiu. Són petits, de 5 a 6 mm de diàmetre, negres i esfèrics, amb un pinyolet al mig. S'agrupen formant ramells i són l'aliment per a molts ocells. Tenen un alt contingut en vitamina C, fet que els converteix en un potent antioxidant. També posseeixen vitamines B1,B2, B5, B6 i àcid fòlic. Són rics en diferents minerals com: calci, ferro, magnesi, fòsfor, potassi, zinc i sodi. Amb els fruits se'n pot fer confitura, gelea, licor o xarop. 



Curiositats-------------------------

Jacint Verdaguer anomena el saüc en un poema titulat "El Bressol", quan Josep surt a cercar l'arbre del qual tallar el bressol de Jesús. D'entre els arbres que descarta a favor de l'olivera, hi trobem el saüc en la forma més antiga:

"Los terebintes són prims de la soca
lo cinamomo no té més que olor,
l'alzina és corba i té fusta de roca,
florit com és lo sauguer no té cor."

El saüquer no té cor. Verdaguer es refereix al fet que per dins les branques tenen una medul·la esponjosa. 

Hans Christian Andersen va escriure un conte titulat "La mare del saüc". A les velles llegendes daneses, hi apareixia un ésser que habitava els troncs dels saücs i protegia els seus arbres de la malèfica mà humana.

En aquesta història es parla d'un nen que es va refredar explorant un rierol al costat de la seva escola i es trobava a casa, al llit, malalt. La mare li va fer una infusió amb flors de saüc per alleujar el refredat. El va anar a veure un veí seu, un vellet divertit que sabia molts contes. 

El nen volia un conte nou, mai explicat, i vet aquí que quan va dirigir la mirada a la tetera, va veure que la tapa s'estava aixecant.

De cop, les flors de saüc en van sortir, tendres i blanques; foren seguides per llargues branques, que creixien en totes les direccions. Era un arbust esplèndid de saüc, un veritable arbre que va arribar fins al llit, apartant les cortines; hi havia tantes flors, i tan dolça era l'aroma!..

Al mig de l'arbre seia una velleta amb cara simpàtica. Duia un vestit estrany, del mateix color verd que les fulles, adornat amb enormes flors blanques, així que era difícil d'esbrinar si estava fet d'una tela de veritat, o de fulles i flors de l'arbre de saüc.

–¿Com es diu aquesta senyora?– va preguntar el nen. –Veuràs,– va respondre el vell, –els grecs antics li deien la Dríada, però nosaltres no entenem aquest nom. Al barri dels mariners li han posat un nom millor. Li diuen la Mare del Saüc.
El nen va tornar a mirar la fada, i la va veure convertida en una nena preciosa, d'ulls blaus, amb el mateix vestit verd amb les flors blanques. Li va donar una flor de saüc, una flor blanca d'aroma dolça, i tot seguit, se'l va endur a dins de l'arbre que creixia de la tetera. Li va mostrar tota la vida dels seus besavis, que era el passat, i tota la seva vida, que era el futur. Després, el va tornar al seu dormitori, i li va dir: "Sóc la petita mare del Saüc: alguns em diuen fada, d'altres, Dríada. Però el meu veritable nom és la Memòria. Sóc la que viu a l'arbre que creix i creix contínuament. Puc recordar el passat i explicar-lo. Però deixa'm veure si encara conserves la flor que et vaig donar..."

Xarop de saüc

Amb els fruits del saüc o saüquer (Sambucus nigra L.) es pot fer un xarop amb efecte antivíric i antitussigen (la dosi diària per a adults seria de 5 ml, 3 cops al dia).

Ingredients:
- Fruits de saüc
- 500 gr. de sucre integral
- 1 llimona
- 1/2 beina de vainilla
- 1 canó de canyella




Elaboració:
Després de rentar els fruits, poseu-los en una cassola a bullir amb una mica d'aigua durant 15 minuts. Si els poseu a l'olla a pressió amb 5 minuts n'hi haurà prou i l'aigua tot just ha de cobrir els fruits.

Un cop bullits, tritureu-los amb la batedora a velocitat mínima i coleu-los amb un colador xinès.  Per cada litre d'aquest suc afegiu-hi 500 gr. de sucre, el suc de mitja llimona, la vainilla i la canyella. Feu coure tot el conjunt uns 30 minuts a foc lent fins que veieu que comença a agafar la consistència de xarop i es fan unes bombolles transparents. Torneu a colar el xarop i poseu-lo en ampolles de tap hermètic, prèviament esterilitzades. Conserveu-lo en un lloc fresc i protegit de la llum.

El xarop també s'utilitza per colorar cremes, licors, o pastissos, o per combinar-lo amb formatge fresc i iogurts.

Precaucions!
El saüc és un diürètic i purgatiu potent, aleshores s'ha de consumir amb moderació. També s'aconsella moderació per a les persones amb sensibilitat gàstrica. Per mancança d'estudis en quant a seguretat es recomana no consumir-ne durant l'embaràs o durant la lactància.

S'ha dit moltes vegades que els fruits del saüc són tòxics. De fet, el saüc conté una substància de la família de la cianura anomenada sambunigrina que pot ocasionar problemes digestius. No s'ha d'arribar a les dosis següents: 

- 200 ml de suc de fruits crus o sense elaborar

- 300 ml de tintura per dia. 

Per aquesta raó, els fruits de saüc no es consumeixen en cru en grans quantitats i menys encara si són verds, ja que acumulen més quantitat de principis tòxics; en canvi, cuits o preparats en forma de melmelada o xarop, i fins i tot en forma de compota, aporten molts beneficis. Entre d’altres el saüc és antiinflamatori, diürètic, depuratiu, antipirètic, antisèptic, hipotensor, antioxidant, etc.

Curiositats-----------------------------

Els fruits del saüc també s'han utilitzat per tenyir teixits naturals (100 gr. de fruits madurs i 100 gr. de llana, prèviament tractada). S'obté una tonalitat violeta o porpra, en funció del mordent utilitzat. 


Igualment, els fruits poden servir per donar brillantor i uniformitat al cabell blanc. Per això es fa bullir un grapat de fruits en mig litre d'aigua durant 30 minuts. Es cola i s'esbandeix el cabell amb aquest líquid, deixant-lo actuar durant una mitja hora.