La cúrcuma (Curcuma longa) és una planta perenne procedent de l'Índia, amb rizomes cilíndrics i aromàtics de color groc ataronjat, dels quals s'obté la preuada espècia.
El component actiu de la cúrcuma és la curcumina, responsable del peculiar color groc ataronjat.
Ús tradicional
S'utilitza com a condiment (és el principal component del curri) i com a colorant alimentari, per això també se l'anomena safrà de les índies.
Tradicionalment se li han atribuït diferents propietats:
- Acció sobre la vesícula biliar,
- Estimulant de la gana,
- Tractament d'úlceres pèptiques,
- Antiinflamatòria en malalties reumàtiques
- Altres: dolors menstruals, diarrea, epilèpsia i problemes dermatològics.
En medicina ayurvèdica s'utilitza per al guariment de ferides i en el tractament de malestar gastrointestinal i dolor articular.
Acció farmacològica
La major part dels efectes farmacològics demostrats per a la cúrcuma s'atribueixen a la presència dels curcuminoides, principalment curcumina, i a l'oli essencial.
La curcumina posseeix diferents capacitats, totes elles verificades experimentalment:
- Antioxidant i captadora de radicals lliures.
- Antiinflamatòria. L'activitat antioxidant contribueix a l'eficàcia antiinflamtòria. Administrada en dosis de 2 g/dia durant sis setmanes, ha reduït la simptomatologia d'artrosis de genoll, amb eficàcia similar a l'ibuprofè.
- Antibacteriana, antiviral i antifúngica.
- Anticancerígena, especialment en processos relacionats amb l'aparell digestiu.
- Antidiabètica. L'administració de 6 g de cúrcuma incrementa la secreció d'insulina,
- Sobre el sistema nerviós central, la curcumina ha demostrat activitat neuroprotectora, anticonvulsionant, antidepressiva, antiestrès i ansiolítica.
Els estudis realitzats en humans, indiquen una bona tolerabilitat, tot i que la biodisponibilitat de la curcumina sembla estar limitada degut a la ràpida eliminació.
Posologia/Instruccions d'ús
Curiositats
Les propietats de la cúrcuma van ser utilitzades per primera vegada a l'Índia entre 610 a. C. i 320 a. C. En aquella època s'utilitzava com a colorant per a la llana. Al llarg de la història s'ha fet servir per acolorir parts del cos, però el seu ús més estès ha estat el de colorant tèxtil. S'usa per tenyir cotó, llana, seda, cuir, paper, laques. vernís, ceres, tints, etc.
- Antioxidant i captadora de radicals lliures.
- Antiinflamatòria. L'activitat antioxidant contribueix a l'eficàcia antiinflamtòria. Administrada en dosis de 2 g/dia durant sis setmanes, ha reduït la simptomatologia d'artrosis de genoll, amb eficàcia similar a l'ibuprofè.
- Antibacteriana, antiviral i antifúngica.
- Anticancerígena, especialment en processos relacionats amb l'aparell digestiu.
- Antidiabètica. L'administració de 6 g de cúrcuma incrementa la secreció d'insulina,
- Sobre el sistema nerviós central, la curcumina ha demostrat activitat neuroprotectora, anticonvulsionant, antidepressiva, antiestrès i ansiolítica.
Els estudis realitzats en humans, indiquen una bona tolerabilitat, tot i que la biodisponibilitat de la curcumina sembla estar limitada degut a la ràpida eliminació.
Posologia/Instruccions d'ús
L'Agència Europea del Medicament (EMA) recomana per adults i gent gran, prendre les següents quantitats per via oral:
- En pols: 1,5-3 g/dia
- Infusió: 0,5-1 g/dia
- Tintura (1:10,etanol 70% v/v): 0,5-1 mL, 3 vegades al dia
- Tintura (1:5, etanol 70% v/v): 10 mL un cop al dia o 5 mL en 60 mL d'aigua 3 cops al dia.
- Extracte sec (13-25: 1, etanol 96% v/v): 80-160 mg/dia equivalents a 1,5-3 g, repartit entre 2 a 5 dosis.
- Extracte sec (5,5-6,5:1, etanol 50% v/v): 100-200 mg, 2 vegades al dia.
Contraindicacions
Obstrucció del conductes biliars, colangitis, càlculs i altres alteracions biliars. Experiments in vitro han mostrat una interacció potencial amb warfarina, tanmateix, no té rellevància clínica.
Efectes secundaris
Efectes secundaris
Sequedat de boca, flatulència i irritació gàstrica. En persones susceptibles, pot incrementar el risc de litasis renals.
Precaucions
Els curcuminoides presenten una acció citostàtica in vitro i es considera que un ús continuat podria produir problemes gàstrics.
Interaccions
Interaccions
No s'han descrit.
Curiositats
Les propietats de la cúrcuma van ser utilitzades per primera vegada a l'Índia entre 610 a. C. i 320 a. C. En aquella època s'utilitzava com a colorant per a la llana. Al llarg de la història s'ha fet servir per acolorir parts del cos, però el seu ús més estès ha estat el de colorant tèxtil. S'usa per tenyir cotó, llana, seda, cuir, paper, laques. vernís, ceres, tints, etc.
