Suau i salvatge

És temps de primavera, de flors a punt d'esclat,
és el moment balsàmic, pic de vitalitat:
els brots que s'allargassen, les fulles d'un verd tendre.
Color, perfum, natura. Què més cal per corprendre?

Avui el cel propici té la lluna ascendent,

i el dia s'ha llevat ben serè i transparent.
Ja fa estona que el sol ha esvaït la rosada,

i  les plantes esperen la dolça espigolada.

- Per què, avi estimat, reculls aquestes plantes?,
demana encuriosida la nena de Can Prim.
- Són herbes remeieres, bones acompanyantes,
diu l'avi conscient d'aquest instant sublim.

Pren aire i tanca els ulls; respecte, regla d'or.
- Acosta'm el cistell, manyaga del meu cor.
Deu dits experts i fràgils manlleven amb saviesa
branquells per fer-ne rams, brostim per a l'estesa.

- Ensenya'm a collir-les, em voldran com a amiga?
- Somriuen, ja t'estimen! Aprèn la dita antiga:
Natura protectora, parlem igual llenguatge,
m'uneixo al teu batec, sóc suau i sóc salvatge.