Entrades populars

dimecres, 22 d’abril del 2015

Suau i salvatge


És temps de primavera, de flors a punt d'esclat,
és el moment balsàmic, pic de vitalitat:
els brots que s'allargassen, les fulles d'un verd tendre.
Color, perfum, natura. Què més cal per corprendre?

Avui el cel propici té la lluna ascendent,
i el dia s'ha llevat ben serè i transparent.
Ja fa estona que el sol ha esvaït la rosada,
i  les plantes esperen la dolça espigolada.

- Per què, avi estimat, reculls aquestes plantes?,
demana encuriosida la nena de Can Prim.
- Són herbes remeieres, bones acompanyantes,
diu l'avi conscient d'aquest instant sublim.

Pren aire i tanca els ulls; respecte, regla d'or.
- Acosta'm el cistell, manyaga del meu cor.
Deu dits experts i fràgils manlleven amb saviesa
branquells per fer-ne rams, brostim per a l'estesa.

- Ensenya'm a collir-les, em voldran com a amiga?
- Somriuen, ja t'estimen! Aprèn la dita antiga:
Natura protectora, parlem igual llenguatge,
m'uneixo al teu batec, sóc suau i sóc salvatge.





6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin escrit més maco!!! Continua així. Aquest blog està genial!!!

CanPrim ha dit...

Gràcies!!!
M'inspira la natura, la tradició i la il·lusió.

Anònim ha dit...

Doncs parlem el mateix idioma!

CanPrim ha dit...

Així, segur que ens entendrem!!!

Anònim ha dit...

Sóc la Carme, quina poesia tan maca!!!!

CanPrim ha dit...

Aquests versos volen expressar admiració i respecte cap a les persones grans, grans persones, que coneixen les plantes i estimen la natura.