A la parra, flors l'abril i a Can Prim, joia preciosa de beril.
Pa calent, mans fredes; nina en embolcall de sedes.
Arrelats al turó, els raïms es fonen amb la tardor.
Com gotes de llum, el futur es tenyeix de negre betum.
Els ceps, enfonsats a la feixa, senten com l'hivern es queixa.
Sedassos i corrons; d'una massa se'n fan escissions.
I des de l'exili, el meu padrí afronta un incert destí.
Com gotes de llum, l'enyorança es fa costum.
Ell, pacient i bon treballador, pren l'ofici de viticultor.
Vinya del canal du Midi, generosa, va fent camí.
A la llar, els sarments acompanyen els millors moments.
Com gotes de llum, el temps s'enfuig: tel de fum.
I el most, dins d'enormes tines, vol les seves rutines.
Blanc, negre o rosat; varietat de vins: dolç i moscat.
Com gotes de llum, el suc afruitat lliura el seu perfum.

2 comentaris:
Sóc la Marta. Estàs feta una poetessa!!! Contínua així! Tens un blog molt interessant!
Moltes gràcies, Marta!
Publica un comentari a l'entrada