Vermella flor de magraner,
pètals de seda, la faldilla
i ben cenyida, la cotilla,
ets l'enveja del lledoner.
Calze de grànuls carmesins,
amb la coberta coriàcia
protegeixes amb eficàcia
un cau de cel·les i robins.
Per Sant Miquel ja has madurat
i et clivelles, la mort pressents,
mostrant ensangonades dents.
Gust de tardor, tot coronat!
Fruit fascinant i poderós,
emblema de fertilitat,
símbol jueu de veritat.
Ai! Persèfona! tràgic mos.
Un bon argelaguenc sabrà
que a l'ermita del Guilar
amb una magrana a la mà
una marededéu hi ha.
I conten que s'aparegué
sota l'ombra d'un magraner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada