 |
| Herba de St. Joan de Can Prim |
El nom científic de l'herba de St. Joan és Hipericum perforatum L.
L'autor botànic fou Carl von Linné (1707-1778) que l'1 de maig de 1753 va classificar i donar nom al taxó.
Segons Linné, hypericum procedeix del grec hypér= sobre i eikón, ónos m.= imatge; és a dir, que està per sobre de tot el que és imaginable, degut a la seva gran reputació com a planta medicinal.
El terme Perforatum és degut a les glàndules d’oli situades en les seves fulles i sèpals que dónen a la planta un aspecte perforat, si es mira a contrallum.
 |
| Herba de St. Joan de Can Prim |
Noms populars
Català: Herba de cop - Herba de Sant Joan - Flor de Sant Pere - Herba foradada - Hipèric foradat - Inflabous - Pericó - Pericó foradat - Pericó groc - Tresflorina - Tresflorina vera.
Occità: Erbo de sant jan – Trescalan – Trescalan jaune – Trisgalan – Èrba de sant joan – Èrba do toneire.
Castellà: Corazón de ciervo - Corazoncillo - Hierba de las heridas - Hierba de San Juan - Hierba militar- Hipericón - Sanjuanes - Trescalar - Tresflorina.
Euskera: Asiki-belarra - Bioztxua - Espai-bedarra - Likurusma - Milazuola - Santio-belarra.
Gallec: Abeloura - Herba das feridas - Herba de cop, Herba de San Xoán - Hipericón - Pericón.
Portuguès: Erva-de-são-joão - Hipericão - Milfurada.
Francès: Millepertuis - Herbe à mille trous.
Anglès: St. John´s Wort.
Italià: Iperico.
Alemany: Johanniskraut - Herrgotsblut.
Caràcters morfològics més rellevants
- Arrel: axonomorfa, llenyosa i fusiforme amb l'interior buit. De la soca vivaç partiexen alguns estolons blancs coberts d’escames roses per assegurar la propagació i la multiplicació.
- Tija: dreta, també glabre, de secció circular amb dues línies longitudinals sobresortints.
- Fulles: simples de 3 a 30 mm de llargada, amb el limbe el·líptic, ovat o sublinear, marge enter, àpex agut i base arrodonida tot i ser sèssil. La disposició de les fulles sobre la tija és oposada o verticil·lada. Contenen unes glàndules translúcides que són vesícules d’oli.
- Flors: nombroses de tipus actinomorf que s'agrupen formant una inflorescència racemosa composta anomenada panícula. El calze està format per cinc sèpals de 4 a 7 mm de llarg, enters i aguts, amb glàndules de color negre. La corol.la està composta per cinc pètals de color groc intens, lliures, de 10 a 13 mm de llargada, forma ovada i petites taques fosques a les vores. L'androceu conté un alt número d'estams amb anteres petites que s'agrupen en tres fascicles que rodegen el pistil. El gineceu té un pistil format per tres estigmes, un estil i un ovari súper (flor hipògina) amb tres carpels soldats l'un amb l'altre. Bràctees lanceolades, agudes, en general sense glàndules negres.
- Fruit: és una càpsula ovoide d'una mida superior a la del calze, que s'obre per tres valves quan és madura.
- Llavors: són de color negre, petites, de 0,8 a 1 mm; estretament cilíndriques, ovoideo-cilíndriques o elipsoidals, de vegades amb ala longitudinal, papiràcia.
 |
| http://www.avogel.es/ |
- Port: herba perenne, erecta, ramosa, sense pèls, normalment amb nombroses ramificacions laterals estèrils a la part superior de la tija; de 20 a 80 cm d'alçada.
Principals usos
- En ús intern, la principal aplicació és en el tractament de la depressió lleu o moderada, encara que també està indicat en ansietat, terrors nocturns i trastorns neurovegetatius associats al climateri.
- En ús tòpic, s’utilitza popularment per al tractament de les ferides, llagues, cremades i èczemes.
- En homeopatia, l'hipèric s'usa per a les ferides de talls i esqueixades que arriben als tractes nerviosos, per aquesta raó és àmpliament utilitzada en odontologia.
Una planta molt estudiada
Si busquem "Hypericum perforatum" a PubMEd, hi trobarem 2354 entrades (juny 2015)
De 1991 a 2008 s'han publicat 314 estudis clínics sobre l'Hipericum perforatum.
L'evolució de la tecnologia en la producció a base de plantes medicinals, ens permet obtenir preparats d'hipèric estandaritzats en principis actius i en formes dosificades, que n'asseguren la qualitat, l'eficàcia i la seguretat. En les Monografies OMS, ESCOP i Comunitària es recullen les informacions referides a indicacions terapèutiques, posologia, contraindicacions, interaccions i efectes secundaris.
Actualment, l'hipèric es pot considerar una de les plantes més completes que hi ha des del punt de vista dels estudis científics realitzats.
Informació extreta de:
2. Fitoteràpia.net
3. Floracatalana.net
-------------------------------------------------------------------------------
CURIOSITATS
Per què se l'anomena herba de St. Joan?
Existeixen diverses versions sobre la procedència d'aquest nom.
- Uns al·ludeixen al fet que el dia de St. Joan (el dia amb més llum solar de l'any), i la seva nit, és el millor moment per recollir les flors de l'hipèric, ja que la llarga llum solar del dia les carregava amb tota la seva energia,
- Altres associen el nom a Joan Baptista; explica la llegenda que la sang del profeta quan va ser decapitat, va caure al terra i va fer germinar la planta. Els punts negres que tenen els pètals seria la sang vessada i els foradets de les fulles serien les llàgrimes dels seus deixebles. Relacionat amb la vida de Sant Joan Baptiste existeix en la Bíblia l'al·lusió al fet que el Sant s'alimentava amb saltamartins (akron) i mel; tanmateix és cert que la paraula akron s'utilitzava indistintament per designar l'insecte i les flors on es posava; per això hi ha qui interpreta que l'aliment del Sant eren flors d'hipèric amb els seus insectes coberts de mel.
- Una tercera versió diu que aquest nom prové dels Cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, que li van donar el nom d'Herba Militar, ja que durant les creuades se'n va fer un extens ús per consolidar les ferides i ulceracions, ja que se li atribuïen també propietats lleugerament anestèsiques de les terminacions nervioses, per tant, s'utilitzava per calmar el dolor.
Una mica d'història
- Hipòcrates considerava l'hipèric com una planta analgèsica i contra l'ansietat.
- Plini el vell (segle I d. C.), en la seva Història naturalis, indicava l'hipèric, juntament amb la farigola, contra les convulsions i la tensió nerviosa.
- Dioscòrides, segons la traducció de Mattioli del seu De Universa Medicina, referint-se a l'hipèric, diu que "alguns lloen l'aigua destil·lada de tota la planta, per a aquells que pateixen mal caduc, per als paralítics, donant-los-hi perquè en beguin."
- Galè l'aconsellava per guarir ferides, reduir inflamacions, per al mal de cap i per a les afeccions respiratòries.
- A l'Edat Antiga es creia que fins i tot la seva aroma allunyava els mals esperits. D'aquí li ve el nom que foragita dimonis.
- Els celtes creien que si recollien ramells d'hipèric abans de l'albada, la nit de Sant Joan, i els posaven a les finestres de les cases, espantaven fades malvades, follets, mags malignes...
- A l'Edat Mitjana l'hipèric s'utilitzava per als exorcismes. Quan es volia saber si algú era un bruixot, només calia ficar una branqueta d'hièric dins la boca del sospitós, això deslligava la seva llengua i l'obligava a confesar.
Si es dormia la nit de Sant Joan amb una branqueta d'hipèric sota el coixí, Sant Joan el protegia de la mort per tot l'any.
S'utilitzava també com a encens i es cremava en les cases on es creia que havia entrat el dimoni i per a fer fora els mals esperits.
Des d'orient va arribar l'ús de l'hipèric com a endevinatori; seria als endevins per fer les seves prediccions, en funció dels foradets de les seves fulles.
També les fadrines l'utilitzaven per predir els seus casaments. La nit de Sant Joan tallaven poms d'hipèric i els penjaven a la capçalera del llit. Si l'endemà s'havia conservat fresc, l'any vinent trobarien espòs; en cas contrari, caldria seguir esperant o... utilitzar altres arts.
- L'Ordre dels Templers, fundada l'any 1118, està molt relacionada amb l'ús terapèutic de l'hipèric. Mestre en les arts, l'enginyeria i l'arquitectura, aquests monjos també tenien un ampli coneixement de l'art de curar mitjançant plantes. En els seus hospitals de Xipre i
Malta curaven amb hipèric els ferits de les croades. Art que traslladaren a Espanya i que es pot seguir per tot el camí de Sant Jaume, on s'utilitzà i s'utilitza per curar les ferides i llagues dels peus dels peregrins. Basant-se en la teoria dels signes, van arribar a la conclusió que si l'hipèric té les fulles amb els canals limfàtics fracturats, bé podia ser útil en les fractures. Però no s'utilitzava només en ús extern, també el feien servir per millorar l'estat anímic, i deixaren constància que millorava l'humor dels guerrers que havien de romandre llarg temps enllitats.
- En el Renaixement, el metge Andrés Laguna de Segovia (1499-1559), diu que "El hipèrico es planta muy conocida por toda Europa, a do suelen llamarla comúnmente corazoncillo, porque hace las hojas de manera de corazones pequeños. Llamase también perforata por las boticas a causa que sus hojas tienen infinitos agujeritos por los cuales se tanslucen, como las telarañas. La cual señal tan notable, me espanto que ansí se haya pasado por alto a Dioscórides"
- L'any 1628, en la primera Farmacopea Anglesa publicada, apareix l'oli de flors, que també es recull en el Teatre Farmacèutic de Donzelli de 1713, en el qual l'ús de l'hipèric s'amplia amb la utilització dels seus solvents extractius: aigua, vi i oli. Diu Donzelli que l'aigua utilitzada per rentar-se el cap treu la caspa, els polls i les llémenes. I que beguda l'aigua cada matí alleuja el cervell, la memòria i la vista, treu el vertigen, és remei per a apoplèctics i bona contra els efectes "d'haver begut massa vi". Diu també que fent-ne glopeigs mitiga el mal de queixal i cura les úlceres de boca i gola. Entre les seves virtuts destaca que és bona per a la tos i les malalties de l'ànima, retorna les forces perdudes, cura les artèries, el mal d'estómac, del fetge i del pulmó i treu la febre, fa bé als ictèrics i fins i tot és bona contra els cucs.
CURIOSITATS
Per què se l'anomena herba de St. Joan?
Existeixen diverses versions sobre la procedència d'aquest nom.
- Uns al·ludeixen al fet que el dia de St. Joan (el dia amb més llum solar de l'any), i la seva nit, és el millor moment per recollir les flors de l'hipèric, ja que la llarga llum solar del dia les carregava amb tota la seva energia,
- Altres associen el nom a Joan Baptista; explica la llegenda que la sang del profeta quan va ser decapitat, va caure al terra i va fer germinar la planta. Els punts negres que tenen els pètals seria la sang vessada i els foradets de les fulles serien les llàgrimes dels seus deixebles. Relacionat amb la vida de Sant Joan Baptiste existeix en la Bíblia l'al·lusió al fet que el Sant s'alimentava amb saltamartins (akron) i mel; tanmateix és cert que la paraula akron s'utilitzava indistintament per designar l'insecte i les flors on es posava; per això hi ha qui interpreta que l'aliment del Sant eren flors d'hipèric amb els seus insectes coberts de mel.
- Una tercera versió diu que aquest nom prové dels Cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, que li van donar el nom d'Herba Militar, ja que durant les creuades se'n va fer un extens ús per consolidar les ferides i ulceracions, ja que se li atribuïen també propietats lleugerament anestèsiques de les terminacions nervioses, per tant, s'utilitzava per calmar el dolor.
Una mica d'història
- Hipòcrates considerava l'hipèric com una planta analgèsica i contra l'ansietat.
- Plini el vell (segle I d. C.), en la seva Història naturalis, indicava l'hipèric, juntament amb la farigola, contra les convulsions i la tensió nerviosa.
- Dioscòrides, segons la traducció de Mattioli del seu De Universa Medicina, referint-se a l'hipèric, diu que "alguns lloen l'aigua destil·lada de tota la planta, per a aquells que pateixen mal caduc, per als paralítics, donant-los-hi perquè en beguin."
- Galè l'aconsellava per guarir ferides, reduir inflamacions, per al mal de cap i per a les afeccions respiratòries.
- A l'Edat Antiga es creia que fins i tot la seva aroma allunyava els mals esperits. D'aquí li ve el nom que foragita dimonis.
- Els celtes creien que si recollien ramells d'hipèric abans de l'albada, la nit de Sant Joan, i els posaven a les finestres de les cases, espantaven fades malvades, follets, mags malignes...
- A l'Edat Mitjana l'hipèric s'utilitzava per als exorcismes. Quan es volia saber si algú era un bruixot, només calia ficar una branqueta d'hièric dins la boca del sospitós, això deslligava la seva llengua i l'obligava a confesar.
Si es dormia la nit de Sant Joan amb una branqueta d'hipèric sota el coixí, Sant Joan el protegia de la mort per tot l'any.
S'utilitzava també com a encens i es cremava en les cases on es creia que havia entrat el dimoni i per a fer fora els mals esperits.
Des d'orient va arribar l'ús de l'hipèric com a endevinatori; seria als endevins per fer les seves prediccions, en funció dels foradets de les seves fulles.
També les fadrines l'utilitzaven per predir els seus casaments. La nit de Sant Joan tallaven poms d'hipèric i els penjaven a la capçalera del llit. Si l'endemà s'havia conservat fresc, l'any vinent trobarien espòs; en cas contrari, caldria seguir esperant o... utilitzar altres arts.
- L'Ordre dels Templers, fundada l'any 1118, està molt relacionada amb l'ús terapèutic de l'hipèric. Mestre en les arts, l'enginyeria i l'arquitectura, aquests monjos també tenien un ampli coneixement de l'art de curar mitjançant plantes. En els seus hospitals de Xipre i
 |
| http://www.medievalages.net/ |
- En el Renaixement, el metge Andrés Laguna de Segovia (1499-1559), diu que "El hipèrico es planta muy conocida por toda Europa, a do suelen llamarla comúnmente corazoncillo, porque hace las hojas de manera de corazones pequeños. Llamase también perforata por las boticas a causa que sus hojas tienen infinitos agujeritos por los cuales se tanslucen, como las telarañas. La cual señal tan notable, me espanto que ansí se haya pasado por alto a Dioscórides"
 |
| http://www.diariomedico.com/ |
2 comentaris:
A on es pot trobar aquesta herba?
Creix en terres seques: marges de camps, vores de camins, clarianes de boscos. És una herba vivaç que rebrota cada any.
Gràcies per llegir el blog!
Publica un comentari a l'entrada